La Reforma eclesiàstica i religiosa de les diòcesis de la Tarraconense al llarg de la baixa edat mitjana (a través dels qüestionaris de visita pastoral) / Lluís Monjas Manso
Monjas Manso, LluísEn:
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 16 (2005) , p. 153-164 (
Tesis Doctorals)
Notes a peu de pàgina.
A través de la transcripció, l'edició i l'estudi exhaustiu de qüestionaris de visita pastoral, de sínodes diocesans, del Llibre de la cadena de Barcelona (1425) i de Saragossa (1435), es posa de manifest l'existència d'unes mateixes directrius reformadores de l'Església i de la religió catòlica a totes les diòcesis de la província eclesiàstica de la Tarraconense i dels antics regnes de la Corona d'Aragó, des de la celebració del IV Concili del Laterà (1215) fina a l'inici del Concili de Trento (1545). La reforma es concreta en una sèrie de punts de forma paral·lela a totes les diòcesis de la Tarraconense, distingint-se dos períodes: a) des del Concili de Lleida de 1229 fins a la vigília del Cisma d'Occident, en què l'esforç reformador se centrà en la moralitat del clergat i la seva missió pastoral, i en la moralitat personal i social dels laics; b) des dels inicis del Cisma d'Occident fins a la vigília del Concili de Trento: l'esforç reformador se centrà en els aspectes jurídics i econòmics dels beneficis, en la formació teològica sagramental del clergat i, molt especialment, en la visitatio rerum, amb la finalitat d'implantar una política de decoració que dirigia i promovia l'incipient culte eucarístic propi de les devocions populars del moment, que, en molts aspectes, s'avançà a la reforma del Concili de Trento.
